El centre administratiu i econòmic de la Vall de Ribes, RIBES DE FRESER, és el més semblant a una petita ciutat que es pot trobar en aquest racó del Pirineu català. Amb una distribució en forma d’Y i envoltada de rius, té absolutament de tot.

​

Ribes de Freser està enclavat entre muntanyes i rius, un entorn natural idíl·lic a les portes dels Pirineus.  Cal destacar la personalitat que l’aigua li dona al poble mitjançant la confluència dels seus tres rius (Rigat, Freser i Segadell) i la presència de vint fonts urbanes. Com tota la riquesa paisatgística formada per boscos i prats dels quals s’hi arriben per diversos camins i corriols. Darrera l’església parroquial s’entreveu el Granòfir de Ribes, antiga xemeneia d’un volcà, l’únic i el més extens de Catalunya.

​

La capital de Vall de Ribes és avui en dia un lloc privilegiat per a l'estiueig i el turisme de muntanya. El clima fresc i agradable de l'estiu, la bellesa dels seus voltants, els dolls d'aigua mineral, la proximitat a les grans estacions d'esquí, la bona accessibilitat, el bon menjar i el comerç de qualitat han fet del poble, ja des de principis del segle XX, un destí turístic per viure una experiència sense presses i enmig de la natura.

 

El poble de Ribes de Freser va néixer a l’empara del castell de Sant Pere i a l’entorn de l’església parroquial de Santa Maria. A l’època medieval va pertànyer al comtat de la Cerdanya on formà la sotsvegueria de Ribes. Tradicionalment havia viscut de la pagesia i de l’explotació de mines fins a finals del segle XIX, en què, amb la revolució industrial es van instal·lar les fàbriques de paper i les colònies industrials tèxtils.  La crisi dels setanta va comportar una reconversió turística a la vall i convertí el municipi en un lloc privilegiat per a l’estiueig i el turisme de muntanya, activitat que s’havia iniciat a principis del segle XX.

​