Al bell mig de la comarca del Ripollès, Ogassa limita amb els pobles de Ribes de Freser, Pardines, Vilallonga de Ter, Camprodon, Sant Joan de les Abadesses, Ripoll i Campdevànol. Està format per cinc veïnats, dels quals només dos són nuclis urbans, Santa Maria de Vidabona, i Surroca de Baix i el barri del Prat del Pinter. Aquest municipi és conegut arreu de Catalunya per les mines de carbó que s'explotaren entre finals del segle XVIII i el 1967. Aquestes foren les responsables de l'arribada del ferrocarril al Ripollès l'any 1880, a fi de traslladar ràpidament el carbó cap a Barcelona.

​

Un altre factor econòmic que va ajudar a créixer Ogassa van ser les indústries cimenteres Balaguer i Benet.

​

També consta d'altres atractius de visita turística com la gran diversitat de vegetació, gràcies a la seva gran extensió, que ofereix la possibilitat de passejar per boscos de pi roig, roure, faig i bedoll. A més de poder contemplar zones de matoll i àrees de pastura d'alta muntanya, el territori promou tenir una diversitat de flora que contribueix a que hi visqui una fauna molt variada. Tot això conforma uns paisatges excepcionals i únics, fent d'aquesta zona un lloc idíl·lic. Les coves i les baumes formen part de tot el seu atractiu que crida als amants de la natura, ja que s'hi crea una vegetació exuberant.

 

El municipi és creuat per nombrosos torrents, on l'abundància d'aigua es fa evident amb unes diferents fonts que brollen dins del municipi, anomenades La Nina, la Mona, la Dou, Can Xisquet, el Miner, del Freixe i la font Gran, que donen cos al poble. La Nina el 1987 va permetre a la població rebre una distinció com a “Vila en flor de Catalunya”.