• Comarca: Ripollès, Vall de Camprodon

• Província: Girona

• Localitat: Fabert i el Riberal (amb nucli agrupat), i Favars, Can Solà, Moixons, Els Grells i Ginestosa

• Extensió: 43,1 Km2

• Habitants: 336

Molló és un municipi situat al nord-est de la comarca del Ripollès, a la demarcació de Girona. Per la seva configuració física, el municipi forma part de l'anomenada Vall de Camprodon, a la capçalera del riu Ritort, afluent del Ter. El terme limita al nord amb el municipi de Prats de Molló-La Presta (Vallespir, França), a l'est i al sud amb el municipi de Camprodon, i a ponent amb els termes de Llanars i Setcases. El municipi té una extensió de 43 Km2 i està format per nou entitats de població. Els pobles de Molló i Espinavell (de població agrupada), el llogarret de Fabert, i els veïnats de Ginestosa, Els Grells, Can Solà, Moixons, El Riberal i Favars (de població disseminada en masos i cases rurals).

El nucli de Molló està situat en un turó o serrat, erigit per damunt de les conques del Ritort (a l'esquerra) i el Torrent de la Font Vella (a la dreta). Es tracta d'un nucli de població concentrada, documentat ja al 936, any de l'acta de consagració de l'església de Santa Cecília. La localitat apareix esmentada amb el nom de Mollione, mot llatí que ha derivat al català com a molló, fita o terme que marca un límit. Aquest topònim es creu que fa referència a l'abundància de pedres en forma de fita (piramidals) existents a la zona, i no, com molts creuen, al fet de designar un lloc de frontera o límit, ja que la frontera internacional data del Tractat dels Pirineus (1659), i per tant molt posterior a la formació del topònim. El nucli de Molló té una forma urbana de tipus radial, amb epicentre a la Plaça Major del poble, i amb carrers adaptats a la topografia. Així cap a migjorn s'ha configurat el carrer de Sant Sebastià, a ponent, el de la Font Vella, a llevant, el de l'Església, i a tramuntana el de la Guardiola, que posteriorment es bifurca, donant sortida al carrer de Setcases. Posteriorment, s'ha configurat la zona d'eixample (dècada dels 80) amb l'obertura dels carrers Mossèn Joan Giramé i Solà Morales.

​

Dins del nucli cal destacar com a llocs d'interès: l'església romànica de Santa Cecília, la capella votiva de Sant Sebastià, l'edifici de l'Ajuntament, el safareig i font de la Font Vella, i les façanes de les cases de la Plaça Major (amb un aire modernista auster i empobrit, d'àmbit rural; i protegides pel Catàleg de Façanes d'Interès i Protecció Especial).

​

El nucli de Molló resta apartat del trànsit de la carretera internacional C-38, que comunica Camprodon i el Coll d'Ares, i en l'enllaç amb aquesta carretera se situa un atractiu més del municipi: l'escultura Comunicació de Rosa Serra.

​

De la dècada dels noranta és l'execució del Pla Parcial Can Gassiot, que ha comportat el creixement urbà difús als voltants de l'antiga masia de Can Gassiot, al veïnat de Favars, i molt propera al nucli de Molló.

​

El municipi s'estructura en un agregat i set veïnats. El primer fa referència al nucli d'Espinavell. Aquest poble, enfilat a la falda del Coll Pregon, camí natural cap a La Presta, i situat a 1350 metres d'altitud, va créixer entorn l'església de la Mare de Déu de les Neus, i s'identifiquen clarament quatre carrers orientats als quatre punts cardinals respecte d'aquest edifici, i que són: a migjorn el carrer d'Avall, a ponent el carrer d'Enllà, a llevant el carrer d'Ençà, i al nord el carrer d'Amunt. Veritablement, els noms d'aquestes vies no poden ser més geogràfics. A les faldes del poble s'estén una gran plana, denominada Les Planes, on té lloc la popular Tria de Mulats d'Espinavell (13 d'octubre).